Parc de la Serra de MariolaLa Serra de Mariola és una de les muntanyes més entranyables, més populars i de més tradició excursionista de les terres valencianes. Visitada des d'antic pels científics més prestigiosos de tot el món, la Serra Mariola resumix la història de la investigació botànica.

El Montcabrer és el cim per excel·lència de Mariola, un immens esperó de 1.389 metres d'altura, visible des de gran part del territori valencià com sobreposat a la serra mateixa, i que es trenca bruscament cap a llevant a causa d'una gran falla. Esta orografia violenta, solcada de barrancs abruptes i verticals, de circs i d’àmplies terrasses, és el resultat de l'activitat tectònica intensa que es va produir durant el terciari.

Al seu si naixen els rius més importants del nord d'Alacant: el Vinalopó, el Serpis o riu d'Alcoi, el riu d'Agres i el Clariano, a més de nombrosos barrancs com el del Bou, el Carrascalet, el Cabrantà, el de Querola o el del Cint.
D’altra banda, en el barranc de Querola, entre Muro i Cocentaina, es localitza un dels jaciments paleontològics més importants internacionalment, tant per la gran quantitat de fòssils de distintes èpoques que s’hi han trobat, com pel descobriment d'una vintena d'espècies fòssils noves per a la ciència.

Quasi mil dos-centes espècies distintes de plantes han estat catalogades en este espai; una varietat condicionada per distints factors: d'una banda, l'altitud, perquè en poc d'espai, la serra permet una estratificació vertical de les distintes plantes segons el seu hàbitat; d'una altra, l'orientació, les precipitacions, la pressió humana, el pasturatge. Tots estos són factors que han influït i influïxen en la desaparició d'unes espècies determinades o en la conservació d'unes altres.

La Serra Mariola té fama reconeguda universalment per la varietat de plantes medicinals o aromàtiques més que per la seua abundància. Així a Mariola, plantes com la sàlvia, l’espígol, el romer, el timó, el càdec, la melissa, el poliol, el marrubí, etc, a d'altres endemismes propis i iberollevantins, són fàcils de vore i identificar.